Estellés
Compartir en xarxes socials: Tweet
Oh Calcuta!
¿tu no has estat mai a calcuta?
no. jo tampoc.
però hauria estat molt agradable d'haver estat a calcuta
una vegada
aquell dia
haver recorregut els seus carrers
haver jagut amb l'esposa d'aquell militar anglès
sempre tan desficiosa
i recordar-ho ara tot
per exemple
aquest vespre inútil de diumenge
ací
com som ara on som ara
exactament damunt aquest mateix llit desfet
l'un al costat de l'altre
nus
com ara
després d'haver fet l'amor i d'haver-lo tornat a fer
i recordar calcuta
i dir
¿tu no has estat mai a calcuta?
oh sí
¿et recordes?
sí
i podríem parlar tots dos de calcuta,
i no com ara,
que no podem parlar de calcuta,
tu no has estat mai a calcuta,
jo no he estat mai a calcuta,
¿com podrem parlar, doncs de calcuta?
¿què podrem fer?
¿realment, no has estat mai a calcuta?
almenys en tindràs l'enyor de calcuta
com jo
ara
mentre davalla molt peresosament el cap-al-tard
i som nus
tu i jo
escampats damunt el llit
tu del costat dret
donant-me l'esquena
la infame rodonor del cul
jo boca amunt
mirant el cel mirant calcuta
fumant molt lentament
mentre calcuta es desenvolupa com un fum
i no dic calcuta
però evoque calcuta
car jo he estat a calcuta
una vegada
i fou allí on et vaig trobar
¿o potser no vares ésser tu?
¿tu no has estat mai a calcuta?
m'agradaria avui parlar amb alguna persona que
hagués estat a calcuta
com jo
que mai no he estat a calcuta.
POEMA DEL DIA
Galeria Fotogràfica
Any Vicent Andrés Estellés
Compartir en xarxes socials: Tweet