Estellés
Compartir en xarxes socials: Tweet
La flor del taronger
Pública flor i publicat enigma,
pública flor del taronger, de pètals
d'algun antic calendari de pedra,
principi dens, remotíssim, perdut,
oh flor del sí, oh flor sagramental!
Arriba març: com un vedell arribes
atarantant els matins del meu poble.
Molt has torbat la meua adolescència
i encara més la meua maduresa.
Olor dels horts, preponderant, total,
que convocaves guitarres molt dolces,
aigua del rec, fertilitats incògnites.
El meu cant ol a flor de taronger,
com el meu cos, tota la meua vida.
Segell, anell, lenta olor que penetres
cambra i cervell i te'n duus els amants
a fer l'amor i fer les seues coses,
olor profunda i rica en savieses.
Per ella sols, tan sols per ella, dic
el compromís de tornar altre jorn:
que creuarà els carrers del meu cant
com ha creuat tota la meua vida.
Un pam més alt que el més alt, arribava
la seua olor de vida i descendència.
POEMA DEL DIA
Galeria Fotogràfica
Any Vicent Andrés Estellés
Compartir en xarxes socials: Tweet