L'hotel París XXII

Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill  
i xiques, al cinema, amb les cames obertes  
i una mà entre les cuixes, i el rosari en família,  
i hi ha el peó que es mata caent des d'un andami  
i l'home que fa el pa i hi ha qui porta un metre  
per saber el tamany escaient del taüt  
i com hi ha els tramviaris que treballen la nit de cap d'any  
i els forats de les piques i hi ha  
l'ascensor amb un llum brut groguenc esperant  
mentrestant la portera s'emborratxa de vi  
i pixa per l'escala i la filla té por  
i el marit està fent-ho amb la dona del metge  
i els tramvies terribles amb l'enrenou dels ferros  
i el metge que es dedica a trencar les anous  
mentrestant la portera va pixant per l'escala  
i trucant a les portes amb un colp de mamella  
i el fill de la de l'arpa que s'ha mort fa tres dies  
plora i plora i encén un ciri i posa el ciri  
a l'ampolla del vi i contempla la Loren  
i llavors la suïssa crida pel passadís  
i el cosí la segueix brandant el canelobre  
i la xica que es gita més aviat que mai  
i un fred com una mà li puja per les cuixes  
i hi ha un instant que pensa que té el cul més petit  
i els veïns que s'han mort els dos intoxicats  
l'altre dia i la dona i la filla no tenen  
ganes de menjar res i ploren com les rates  
i el cosí i la suïssa que dormen brutalment  
i el canelobre encès i el cobertor encès  
les cortines enceses i tot el pis encès  
els nobles cavallers enterrats en els claustres  
mentrestant la portera pixa pels escalons  
i el marit no pot més i la dona del metge  
se’n va i agafa el metge i li diu fill de puta  
i se’l fica entre cames i tot es pega foc  
i la nena que plora sola a la porteria  
i les inscripcions obscenes dels comuns  
i el crani rebotant per tots els escalons.