Fa cinc-cents anys et dugueren al clot, pobre Ausiàs, qui ho havia de dir. Ara evoquem el gran dol d'aquell jorn. De cap a peus et vestiren de fusta, trist Ausiàs, i et colgaren i en pau. No som ningú. Quina gran veritat! Evoque un fons de palau i domassos. Sorgeixes lent, problemàtic i adust, i pels racons veig xicones que fugen (oh com els cou l'adorable entrecuix!)
* No he desitjat mai cap cos com el teu. Mai no he sentit un desig com aquest. Mai no el podré satisfer -és ben cert. Però no en puc desistir, oblidar-te. És el desig de la teua nuesa. És el deig del teu cos vora el meu. Un fosc desig, vagament, de fer dany. O bé el desig simplement impossible. Torne al començ, ple de pena i de fúria: no he desitjat mai cap cos com el teu. L’odi, també; perquè és odi, també. No vull seguir. A mamar, tots els versos!
POEMA DEL DIA
Bibliografia
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Taverna de poetes. Santi Arisa. Barcelona: Columna música, 1997.